Pobresa energètica: gestió de subministres

La Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han elaborat una guia pràctica de gestió de subministres.

Us recordem que qualsevol dubte sobre consum que tingueu podeu adreçar-vos als serveis de l’ajuntament o a la vostra associació de veïns.

Document: Triptic (139.06 kb)

Contra la reforma elèctrica

Organitzacions de consumidors, criden a la mobilitatzició contra la reforma elèctrica

El darrer increment del preu de la llum anunciat pel ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, és el darrer episodi d’una història que s’està escrivint en perjudici de les persones consumidores i que continua afavorint l’oligopoli de les empreses elèctriques. Davant aquesta situació, les sis associacions de consumidors més representatives de Catalunya (AICEC-ADICAE, UCC, CUS, UNAE, ACPB i OCUC), demanem la retirada de la reforma elèctrica en el seu conjunt. Una reforma que, al cap i a la fi, és el marc que determina les regles d’aquest joc.

Per això, les associacions de consumidors sotasignats fem una crida a tota la ciutadania a sortir al carrer el proper dissabte 1 de febrer a les 11h davant de la Delegació del Govern (c/ Mallorca, 278 de Barcelona) per plantar cara la reforma elèctrica i denunciar el perjudici que estem patint les persones consumidores. Així també, animem a la resta d’organitzacions socials del país a sumar-se a la convocatòria. A les xarxes socials utilitzem l’etiqueta #NOalaReformaElèctrica

Per un mercat elèctric més sostenible i just pels usuaris i consumidors fem les següents propostes:

1. Desaparició del sistema de subhastes CESUR, culpable del continu encariment de la llum. Des que està instaurat aquest sistema el resultat de la subhasta ha estat de mitjana un 13% superior al del mercat majorista. Atès que l’energia és una servei bàsic de primera necessitat, el seu accés hauria d’estar garantit a tota la ciutadania.

2. Creació d’un bo social amb un preu protegit fins que hi hagi una reforma elèctrica que permeti un preu just. En aquest context crític per les llars catalanes, s’han d’aprovar mesures encaminades a garantir el subministrament elèctric dels consumidors en qualsevol circumstància i qualsevol període de l’any. Per això, s’han d’establir mecanismes perquè les persones en risc de pobresa energètica, acreditades per les seves condicions socioeconòmiques, tinguin garantit el subministrament elèctric. Totes les llars han de poder viure en qualsevol estació de l’any amb un mínim de normalitat.

3. Demanem una regulació que separi totalment producció i distribució en empreses diferenciades. A dia d’avui s’ha demostrat que fixar els preus a futur va en contra dels consumidors. Potser suposaria un important esforç tècnic cobrar les factures a preu “de temps real”, però seria la forma més justa per als consumidors i usuaris. Si es manté el sistema liberalitzat no es pot permetre la situació d’oligopoli actual en què les grans empreses són alhora productores i distribuïdores.

4. Demanem una política que potenciï fonts d’energies renovables en benefici dels consumidors i desincentivi aquelles amb majors costos reals de producció com poden ser les centrals de cicle combinat. L’experiència dels úlitms cinc anys demostra que la producció elèctrica a través d’energies renovables ha estat un factor decisiu a l’hora d’abaratir el preu majorista. És necessari avaluar les ajudes a fonts d’energia que, com les hidroelèctriques o les centrals nuclears, s’alimenten d’infraestructures amortitzades de fa temps. Cal contrastar els beneficis pel sistema amb totes les despeses reals que comporten per a l’Estat espanyol i els seus ciutadans (tant econòmics com socials, mediambientals i de seguretat).

5. Auditoria del dèficit tarifari. Aquest dèficit es conseqüència de decisions alienes als consumidors i es situa al voltant dels 30.000 milions d’euros. No pot ser-nos imputat sense explicar-nos realment com s’ha creat. Aquest dèficit de tarifa s’ha incrementat cada any ja que els costos del sistema elèctric, la raó de ser de molts dels quals es podria posar en dubte, han estat més grans que els ingressos. Entre les despeses discutibles hi ha les ajudes a fonts d’energia emissores de CO2 com el carbó i el gas natural (pagaments per capacitat), l’anul·lació anticipada dels Costos de Transició a la Competència (per la qual s’estima que les elèctriques haurien de retornar 4.000 milions d’euros), els ingents beneficis de centrals hidroelèctriques i nuclears que ja estan amortitzades o els mercats a futur de l’electricitat en què les entitats financeres obtenen quantiosos dividends (subhastes CESUR). A més a més, no podem obviar que aquest dèficit de tarifa s’està titularitzant amb l’aval de l’Estat espanyol i que són els grans bancs qui l’estan adquirint.

6. Potenciar un mercat més just. El principal problema al qual s’enfronten els consumidors és el preu de la factura de la llum. La Tarifa d’Últim Recurs (TUR) va ser creada com a garantia d’un certa estabilitat als preus davant la liberalització del mercat. Les companyies l’han utilitzat per marcar els seus preus i això ha contribuït a que les ofertes del mercat lliure no hagin millorat la TUR. Cal una tarifa realment regulada pel Govern de l’Estat espanyol i no per les subhastes.

7. Si es fixés el límit d’accés a la TUR per sota de l’actual (10 Kw) seria un greu perjudici per a milions de consumidors. Així també, és fonamental la rebaixa de l’IVA del 21% al 4% a la TUR. L’electricitat és un servei bàsic. Qualsevol variació de la TUR ha de tenir en compte indicadors socioeconòmics de les famílies com a factors de correcció en cada moment. És insostenible per als consumidors que les rendes familiars hagin disminuït de forma considerable en els últims anys mentre la llum ha pujat més d’un 70%. Cal mantenir el bo social per als consumidors que visquin en una situació més precària.

Associacions impulsores:

– Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE)

– Unió de Consumidors de Catalunya (UCC)

– Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS)

– Federació Unió Cívica de Consumidors i Mestresses de Casa de Catalunya (UNAE)

– Associació de Consumidors de la Província de Barcelona (ACPB)

– Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)

Pere Parres contra els pals de fusta al carrer

L’AVV ha reclamat a l’Ajuntament de Terrassa un pla concret d’eliminacion dels nombrosos pals de fusta existents encara als carrers del barri.

La col·locació d’una vigeta d’acer per subjectar un i la caigut d’un altre per un accident de trànsit, ha elevat l’alerta davant la manca d’informació sobre els mateixos a pesar de que l’AVV ho ha reclamat en diferents oportunitats, l’última a passat mes d’abril.

La CONFAVC alerta que la reforma del mercat elèctric del Govern central castiga indiscriminadament al veïnat

17 de juliol .- La Junta de la Confederació d’AV de Catalunya (CONFAVC) considera que la nova reforma del mercat elèctric, aprovada el passat divendres al Consell de Ministres amb la finalitat d’eixugar l’anomenat dèficit tarifari de 26 mil M€ que reclamen les companyies elèctriques, una vegada més, esdevé un atac indiscriminat al veïnat, que sense cap mena de distinció de la situació econòmica, haurà d’assumir novament progressius encariments automàtics del rebut de la llum.  Uns encariments que es començaran a concretar amb l’alça de la tarifa del 3’2% a partir del mes d’agost, i que es sumarà a l’increment acumulat d’un 63% del preu de l’electricitat des del 2003.

L’organització també denuncia que el veïnat de l’Estat Espanyol, que pateix l’atur més alt a escala europea – del 26’9%- és el que està pagant el rebut de llum més car d’Europa, només per sobre d’Irlanda i de Xipre, i  que aquesta reforma, concretada en el Decret 9/2013, agreujarà més la situació de gran precarietat que viuen les llars, que han passat de pagar 360 euros anuals al 2003, a 588,5 euros, al 2011.

A més, l’entitat veïnal alerta que novament el Govern central executa polítiques “de decretazo” sense cap mena de consens ni diàleg social, que estan portant a l’Estat a ser un desert d’ocupació, i a convertir-se en un dels països on la supervivència del dia a dia és més dura per a la majoria de la ciutadania.

De la reforma del mercat elèctric,  concretament la CONFAVC denuncia que la reducció d’aquest decalatge anual de anual de 4.500 M€ que les companyies elèctriques reclamen que hi ha entre els costos de producció i el què cobren pel servei, l’anomenat “dèficit tarifari”:

1) Repercuteixi indiscriminadament en les economies domèstiques, sense haver previst unes polítiques tarifàries socials progressives.

2) Es traspassi el gran pes del dèficit de tarifa a les persones usuàries dels serveis, ja que aquestes seran les qui pagaran més aquest dèficit a través de les alces tarifàries futures – les que implementaran les companyies després de la retallada prevista pel sector de 2.7000 M€ i les decretades pel Govern-, a més dels 900 M€ extrets dels pressupostos de l’Estat i que, en darrera instància, es pagaran a través dels impostos de la ciutadania.

3) Suposi l’aturada de les subvencions cap a les energies renovables, i per tant, l’aposta cap un model que començava a tenir en compte la sostenibilitat i la independència energètica. També el fet que es traspassi part del pes de la factura al terme fixe (potència) en comptes del consum (kWh) fa que es desincentivi l’estalvi energètic.

4) Que aquesta reforma energètica, que no obstant, la Junta de la CONFAVC considera que era necessària encarar, s’hagi executat per “decretazo” sense un debat i un pacte socialtenint en compte  les aportacions dels agents econòmics, socials i polítics del territori, i les conseqüències que portarà tant sobre l’economia i l’ocupació.

La Confederació d’AV de Catalunya històricament ha vetllat per assegurar que totes les llars tinguin accés als subministraments bàsics tals com l’aigua, el gas, la llum, i que l’aplicació dels preus es faci segons paràmetres redistributius i de consum, a la vegada que incorpori criteris de sostenibilitat, per evitar trencar la cohesió social dels barris i la millora de la qualitat de vida col·lectiva.

Cal recordar que la CONFAVC i tot el moviment veïnal de l’Estat aglutinat entorn de laConfederación Estatal de Asociaciones Vecinales (CEAV), han estat a la trinxera pública per a denunciar la poca transparència de la gestió del mercat elèctric que ha engreixat amb ostentosos beneficis les cinc companyies monopolístiques del sector des de que es va liberalitzar el mercat (1996-2000), malgrat que aquestes no han retornat aquests beneficis en un bon servei a la ciutadania, i només s’ha traduït en alces constants pel rebut de les llars. La campanya de denúncia veïnal es van propagar el 2008 per múltiples ciutats i barris de tot l’Estat espanyol.

249 Registres trobats